divendres, 13 de desembre de 2013

De pujada, no paris i al pla, recupera’t!



Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic



Avui,
les pujades





Quan comencem a caminar, i el camí fa pujada... ufff si costa!!!

Dos ingredients bàsics:

  • Si la pujada et resulta forta, i gairebé no pots respirar, no vol dir que tu no puguis, vol dir que vas massa ràpid. Així que...NO T’ATURIS: baixa el ritme, ves més a poc a poc, però no paris! Tornar  a arrencar et costaria encara més,
  • I una vegada hagis arribat a dalt i vingui –per fi- el camí planer, NO CORRIS! Mantingues el ritme; et serveix per recuperar-te de l’esforç de pujada.

Que vas molt a poc a poc? No pateixis, a mida que et posis en forma, que les teves cames estiguin fortes, que tinguis més fondo i capacitat aeròbica aniràs agafant millor el ritme.

És com quasi tot:  qüestió d’entrenament!
I és que caminar és gaudir, no patir.. però sempre hi ha algun truco amagat!!
Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
De pujada, mantingues el ritme de la respiració!




Estem acostumats a caminar en pla i si no estem entrenats,
es normal que ens costi caminar de pujada.
S’ha d’estar molt entrenat per mantenir el mateix ritme
en planer que de pujada .
Ens sentirem menys cansats
si aconseguim tenir una respiració pausada
i això només s’aconsegueix baixant el ritme.
A mida que estem entrenats, pujar ens serà més fàcil.

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Caminar el permet  conèixer molt indrets.
Gaudeix-los!
i recorda...  
de pujada, intenta NO aturar-te i al pla, mantingues el ritme per poder-te recuperar!

I si us decidiu a cuinar aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca!!!

dilluns, 9 de desembre de 2013

Quan hi ha diners, el sentit comú és el menys comú dels sentits?


senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Heu vist com el plafó tapa la senyal? El sentit comú no ens diu que uns senyal no hauria de tapar una altra senyal? Fixeu-vos-hi, perquè això passa sovint!

senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
El plafó va destinat només a aquells que van direcció Girona? Potser no es camina en direcció contrària? Si la posició era aquesta, no valia la pena aprofitar la part de darrera?





Sovint, tots plegats ens queixem de les retallades, que hi ha pocs diners. 

Però a vegades val la pena veure què fèiem quan érem "feliços", quan sí que en teníem de diners.

Els que em coneixeu, sovint m'heu sentit a dir que, al menys amb tema de senderisme (rutes, excursions, passejades, etc.), ens podríem gairebé etiquetar de "nous rics". Comparat amb altres països on segur que la gent camina més que aquí la quantitat de senyals i plafons que tenim és força espectacular, tant per la quantitat com pel seu dimensionament, 

Però més enllà d'això, el que vull destacar és que sí, han estat molts els diners que s'han invertit. Però... perquè el sentit comú és el menys comú del sentits? és que quan tens massa diners no importa fer les coses ben fetes?

Potser, ara que diuen que comencem a tornar a tenir diners passarà que tinguem més cura d'invertir-los bé, de fer les coses ben fetes, i, si pot ser, a la primera!. 

Perquè... recordeu aquell anunci que deia "la feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur"?... Doncs, sembla ser que pocs s'ho van creure de debó! 

Ara que encara no els tenim a la ma, els diners, és el moment de pensar-hi. D'aquí a uns anys, quan ja no recordem la crisi, veurem si n'hem après!

senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Una marca de senderisme va més enllà d'unes gotes de pintura. Cal planificar-la, dissenyar-la, marcar-la.
Quina inversió és necessària per posar tres marques a un camí?
i la inversió en manteniment, a quant puja?








Potser, i només dic potser, en les noves inversions podrà prevaldre el sentit comú i substituir la inversió de recursos humans, materials i econòmics que requereix dissenyar i marcar 3 vegades la mateixa ruta i destinar part d'aquests recursos a un manteniment
.






Em pregunto, si en aquest futur immediat, el sentit comú continuarà essent el menys comú dels sentits?


dijous, 5 de desembre de 2013

Confia en les teves botes!


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic




Possiblement, aquesta recepta va destinada sobre tot a tots aquells que vulgueu començar a caminar. 

I és que de les primeres preguntes que em fan quan vaig amb algú que comença a caminar  és... i quines sabates m'he de posar?

Existeixen molt diferents tipus de sabates (botes per anar a caminar dures, semi flexibles i flexibles, altes, baixes... Però, un concepte molt important és la sola de la sabata.

Avui:
la sola de la sabata

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic



La millor comparació seria amb una roda de cotxe: si el dibuix està gastat, canvia les rodes abans que tinguis un accident.

Amb la sola de les botes, passar alguna cosa molt semblant. La seva superfície, el seu dibuix és el que ens ha de donar confiança. Quan travesses un riu, quan poses el peu en una pedra, fins i tot, quan camines per una superfície normal hem de poder confiar que les botes ens respondran i no relliscaren.  I si confies en la bota, la por desapareix ;)

Així,  tot i que comenceu, fugiu de soles planes i sense dibuix, poden ser còmodes -important- però pot ser que no ens serveixin massa per anar a caminar a muntanya!

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
                                  La sola d'una sabata és com la roda d'un cotxe:
                                                                     si el dibuix està gastat, canvia les rodes abans que tinguis un accident.









i recorda...  

Abans de sortir a caminar, tingues en compte quines sabates et calces! 



Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Vall d'Aosta, 2010
I si us decidiu
a cuinar aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca!!!

dimarts, 3 de desembre de 2013

Castell de Sant Miquel, Girona


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Castell de Sant Miquel
Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
El camí havia tingut molt trams de pedra seca, avui estan pràcticament derruïts
Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Una foto del camí





Crec que els gironins tenim dues rutes que en podríem dir habituals: la pujada a Els Àngels i la pujada a Sant Miquel. No m’atreviria a dir quina de les dues és més freqüentada.

Sant Miquel és fàcil: queda prop de Girona (surt des de Sant Daniel), és més curta que els Àngels i per tant, potser és més fàcil fer-la... només per qüestió de temps... sempre acabes trobant aquell parell d’horetes que et permeten fer un puja i baixa i sentir-te... lluny de la nostre estimada civilització?.

El camí que us proposo pot ser que us resulti diferent a l’habitual (no per a tothom). A mi no m’agrada anar i tornar pel mateix camí, així que prefereixo des de Sant Daniel resseguir el camí dels Àngels fins a l’Oliver d’en Sauleda, d’allí agafo la pista fins a Sant Miquel i després sí, baixo pel camí que molta gent acostuma a pujar.

Vaig triar aquesta ruta ja fa molts anys, i sobre tot, perquè hi havia trams de camí que transportaven el meu imaginari a una època molt llunyana quan el comerç entre Girona i Palamós passava per aquest indret. Podies fins i tot apreciar les roderes dels carros que havien solcat el camí. 

Com a vegades passa, un dia hi van haver diners (crec que en deien Pla Zapatero), i amb la vocació de netejar les Gavarres es va cometre una gran destrucció d’aquest camí històric, i de les parets que llavors tenien. 

No podeu imaginar el mal que em va fer veure com amb màquines i amb desconeixement, van trencar tota aquesta pedra que un dia els nostres avantpassats tan curosament havien posat al seu lloc. 
Avui encara em fa mal veure tota la pedra desfeta que hi resta, el bosc igual d’embardissat que abans de intervindre-hi (el manteniment no ha estat mai el nostre fort!) però, jo que sóc una persona que sempre veig l’ampolla mig plena, i sé que arribarà un dia en que aprendrem a estimar els camins antics i llavors, els podrem incorporar –amb tot el seu valor- com a part del nostre patrimoni.

Per això val la pena caminar-hi, per conèixer-lo, estimar-los i aprendre a preservar-los.

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Un dia aprendrem a conservar els camins antics com a part del nostre patrimoni


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Al llarg del camí de Sant Miquel podreu gaudir de diferents panoràmiques sobre la ciutat de Girona


Podeu descarregar el mapa clicant sobre la fotografia: Mapa

La ruta és senzilla i no massa llarga. Tot i així, veieu que el desnivell de pujada és 370m. L'avantatge és que amb el recorregut que us proposo per arribar a Sant Miquel la pujada es fa amb 3/4 part de la ruta i per tant, m'atreviria a dir que és apte per a tothom. Si tens dubtes en com classifiquem le rutes, pots mirar l'apartat classificació de rutes.

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic




Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important  portar el mapa o el track.  El track d’aquesta ruta el podeu descarregar seguint l’enllaç a WIKILOC , i el mapa descarregar-vos-el clicant sobre MAPA



RECORDEU: L’explicació que trobeu a l’entrada d’aquest bloc  és només orientativa; si us decidiu a caminar-la és important que porteu amb vosaltres el mapa o el track de la ruta.

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic

...i, si us decidiu a caminar-la,
espero que tingueu ....MOLT BONES SENSACIONS!!


divendres, 29 de novembre de 2013

Receptes per caminar: el frontal



Receptes per caminar, senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic


avui...
el frontal dins la motxil.la


La setmana passada, a la recepta parlava d’anar en compte amb saber a quina hora es fa fosc per així poder distribuir el temps de la ruta.

Quan penso en caminar i en la llum per caminar,  se m'acut que un dels objectes que hauria de ser imprescindible a la motxil.la és el frontal.

Per a qui no sàpiga què és un frontal, es tracta d'una làmpara relativament petita que, subjectada per una cinta, es col·loca generalment al cap per il·luminar la part frontal. Això fa que puguem caminar mentre una llanterna il·lumina en nostre davant, i fins i tot, amb les mans lliures..

Portar-la a la motxil.la ens permetrà donar-li moltes utilitats: fer-nos llum si està enfosquint, entrar i poder inspeccionar una cova, etc. Però en ocasions especials com són les situacions d'emergència, il.luminar-nos si imprevisiblement ens cau la nit a sobre, ser detectats pels cotxes si acabem caminant per una carretera,  .. en definitiva, un frontal es pot convertir en una senyal que actuï com avís en la foscor.  

Així que..poc pes, poca inversió i en canvi, una gran eina si es produeixen casos d'emergència. Això sí, sempre que la pila sigui bona! esgotada no serveix per res! ;)
Vaig aprendre aquesta recepta quan, un dia d’any nou de fa molt anys, vaig sortir a passejar una ruta de només 5Km. amb els meus pares. El dia era tant fantàsticament agradable que vam decidir-nos a dinar pel camí  En acabar, vam preguntar la ruta més curta de tornada i ens van dir “curta, fàcil i perfectament senyalitzada”. La senyalització ens va portar per mal camí, i el que havia de ser 30 minuts màxim, es va convertir en voltes i voltes per acabar tornant per la carretera amb la negra nit que hi ha un primer de gener.
Aquell dia hauria donat no sé què per tenir alguna cosa que ens fes visible per als cotxes, però, també des d’aquell dia, el frontal s’ha convertit en un "ocupa" permanent de la meva motxil.la.

Receptes per caminar, senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
El frontal permet il.luminar el camí



Receptes per caminar, senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
La cinta ens permet subjectar-lo al cap
deixant-nos les mans lliures

Hi ha frontals de tots preus i en podem trobar a partir de 10 €. Portar-ne sempre un a la motxil.la quan sortim a caminar ens pot ajudar i fins i tot, evitar algun ensurt. I no us oblideu de revisar periòdicament que les piles no estan esgotades.

i recorda..
Abans de sortir a caminar, comprova que portis el frontal a la motxil.la! 

I si us decidiu a cuinar aquesta recepta,


espero que us deixi
un bon gust de boca!!!













Receptes per caminar, senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic









dimecres, 27 de novembre de 2013

De La Barretina a la resclosa d'Orfes. La combinació de plaers: caminar i gastronomia


Orfes, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
El poble d'Orfes al Pla de l'Estany





Aquest és una ruta senzilla que la podeu fer combinant-la amb la bona gastronomia.

La ruta comença al petit poble d’Orfes, a la més nova de les comarques gironines, el Pla de l’Estany.

S’hi accedeix per la N-II  des de Bàscara.


Orfes té un encant especial i segur que alguna cosa hi té a veure que encara es conserva l’entrada al poble amb plàtans a banda i banda de la carretera. 

Des de la mateixa carretera que travessa el poble us indiquen l’església Santa Maria d’Orfes. El  temple actual va ser construït entre els anys 1762 i 1771; malgrat això, encara es conserva el forrellat romànic del segle XII. Aquest mateix trencant ens indica cap al restaurant de La Barretina. 

Si us sembla, podem deixar ja el cotxe. 

Com us deia, la ruta és molt senzilla: 4,5 Km si feu la ruta d’anada i tornada, i 5,2Km. si la feu circular. 

A mi especialment, m’agrada fer la passejada després de dinar, sembla que l’ambient bucòlic acompanya bé després de degustar els esplèndids plats de cuina tradicional que ofereixen al restaurant: peus de porc, pollastre de pagès amb figues i orelluts, vedella amb ceps, mandonguilles amb sèpia i pèsols, bacallà, .. No creieu que una passejada.... acompanya?


La Barretina, Orfes, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Restaurant La Barretina d'Orfes, a la plaça major del poble.


El camí comença just davant d’on hem vist els rètols. Després de travessar una petita passera, si seguiu la pista que us queda a la vostra esquerra anireu resseguint les ribes aquest paisatge bucòlic que ens ofereixen les ribes fluvials.

Al cap de mitja horeta escassa de caminar, us queda primer un camí a ma esquerra i al cap del encara no 25 metres un a ma dreta. Per anar fins a la resclosa heu d’agafar el de ma esquerra. Us portarà  al marge dret de la resclosa d’Orfes.
Sigueu prudents i no vulgueu travessar  la resclosa a peu: més d’un ha tingut un ensurt 


La resclosa d'Orfes, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
La resclosa d'Orfes

La tornada la podeu fer pel mateix camí o, com veieu en el mapa, un proposem una ruta alternativa. Allà on us heu desviat cap a l’esquerra seguiu recte i agafant el trencant que us quedava a ma dreta. Com que el Fluvià en el pas per aquesta plana va fent uns meandres capritxosos, veureu que continuareu passejant per una paisatge de riu.
A mi personalment, em va agradar molt!..  

Podeu descarregar el mapa clicant sobre la fotografia: Mapa

Mapa, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Mapa de la ruta


I com sempre, quatre imatges que us diran si és del vostre gust per caminar-la!




Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important  portar el mapa o el track.  El TRACK d’aquesta ruta el podeu descarregar seguint l’enllaç a WIKILOC , i el mapa descarregar-vos-el clicant sobre MAPA

i RECORDEU!


L’explicació que trobeu a l’entrada d’aquest bloc  és només orientativa; si us decidiu a caminar-la és important que porteu amb vosaltres el mapa o el track de la ruta


i, si us decidiu a combinar els plaers de caminar i de la gastronomia, 
espero que tingueu ....

...MOLT BONES SENSACIONS!!

Mapa, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
La Barretina d'Orfes




divendres, 22 de novembre de 2013

Saps a quina hora es pon el sol?


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic




Caminar, a diferència de moltes altres activitats, es pot fer tot l’any. Tardor i primavera són però, una de les estacions més maques per fer-ho: la calidesa dels dies, els colors, ... tot convida a gaudir de la natura.

Inconvenient? Els dies són curts!

Avui, 22 de novembre, el sol es pondrà a les 5 hores 21 minuts de la tarda. I d’aquí al 22 de desembre, continuarà escurçant-se el dia.

Això vol dir que, si al mig de l’excursió en sentem a fer una queixalada a les dues (la nostre hora de dinar) atenció amb no despistar-se: només ens quedaran un parell d’horetes per tornar al principi de l’excursió.

Avui, 
a quina hora 
es fa fosc?



I us ben asseguro que caminar de fosc, aquells que no hi estan acostumats, no és una experiència gens agradable!


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic


És important saber a quina hora surt el sol, i sobre tot, a quina hora s’amaga per poder repartir bé el temps de la passejada. 





i recorda...  
Abans de sortir a caminar, mira a quina hora es pon el sol! 


I si us decidiu a cuinar aquesta recepta, espero que us deixi 
un bon gust de boca!!!




Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic