Som diumenge, 7.30 del matí.
Avui m’he aixecat aviat, molt aviat... estava nerviosa! I després de fer la
feina que pertoca (dutxa, esmorzar, endreçar la casa i treure gossos) em sento davant de l’ordinador.
No m’agrada fer-ho els diumenges, em sento millor lluny de tot allò que associï
amb la feina!
 |
| Sender del Parc Nacional de Plitvice. El parc és un model per a l'autosuficiència: els ingressos del turisme pagguen les despeses del parc: infraestructura i treballadors (1600 empleats), i encara inverteixen en investigació. Els cotxes són pràcticament prohibits i el transport deixa petjada ecològica molt baixa. |
Croàcia és per a mi, un lloc especial.
L’any 1997, quan ja em dedicava professionalment
al senderisme, vaig tenir la oportunitat d’assistir a Barcelona, a un dels
congressos més importants que he assistit mai: Velo city’ 97 10th International Bicycle
Planning Conference, organitzat per l’ European
Cyclists’ Federation.
No és que, professionalment, la bicicleta m’interessés
massa en aquell moment però, per determinades condicions era probablement el
que més se semblava a els senderisme.
Durant els 3 dies que va durar el congrés vaig
assistir a multitud de conferències sobre seguretat, gestió, promoció, turisme,
ofertes per una gran diversitat de professionals procedents de molts països:
Noruega, Estats Units, Canadà, etc. Em
vaig sentir una privilegiada per poder descobrir temes que ni sabia que algú es
podia qüestionar, per escoltar opinions –a vegades enfrontades- de molts
professionals d’experiència contrastada que portaven anys investigant i buscant sol.lucions.
Però de totes les ponències que vaig sentir,
una especialment va ser la que em va deixar més petjada: Croàcia.
No va ser una ponència de senderisme, va ser,
seguint la temàtica del congrés, sobre cicloturisme. Però, aquell va ser el
punt d’inflació del meu desenvolupament professional: amb el que allí vaig
descobrir vaig voler investigar més el model, buscar els pros i els contres –que
segur que també els tenia-, vaig voler avançar buscant de quina manera resoldre
dificultats. I, sens dubte, vaig qüestionar-me
la feina que havia fet fins aleshores. Descobrir que hi ha coses que estan
millor que les que coneixies et dóna forces per continuar investigant, però
sobre tot et diu que cal conèixer per aprendre i avançar. Vaig seguir buscant: Anglaterra, Escòcia, Noruega, Suïssa. A tots
aquests països hi pots trobar experiències importants entorn la promoció de la pràctica del senderisme, la
gestió i el manteniment, el domini públic/privat del camí, el marcatge, etc. Sempre he intentat aprendre més i més, i crec
que ho he fet! Però mai com aquella ponència que vaig escoltar.
Fa 15 anys, Croàcia, un país perdut en mig
dels Balcans despuntava no pel seu conflicte bèl·lic sinó per una xarxa de vies ciclables, amb cada senyal georeferenciada, però també amb cada
via, cada recurs (natural, cultural) i cada servei (allotjament, restauració,
aparcament) georeferenciat, perquè així fos més fàcil no tan sols la creació de
productes específics (ruta cultural, ruta llarga/ruta curta) sinó també la seva
gestió i el seu manteniment. Finalment, algú parlava de gestió! no tan sols de
promoció!
15 anys després, a Espanya ha plogut molt en
matèria de senderisme, però encara tinc dubtes que ens hàgim posat a l’alçada d’aquella
ponència que vaig sentir fa 15 anys per un país quasi desconegut del mig dels
Balcans, però que va despertar l’admiració de ponents de Canadà, Anglaterra,
Suècia, Suïssa per altra banda, països considerats capdavanters en la promoció
i gestió de l’ús de la bicicleta.
Hi vaig de vacances, hi vaig a caminar, però
no puc evitar destinar una estona del meu temps a fer una recerca de a quin
nivell està avui la gestió del senderisme (o de la bicicleta) a Croàcia. Perquè
una vegada allí, pugui contrastar les paraules escrites i publicades amb la
realitat.
 |
Poder caminar
de la ma d’una agència especialitzada
amb un guia del destí
forma part, des de fa molts anys,
d’aquells somnis que es van complint!
|
Hi vaig amb Kora Trek, una de les agències
especialitzades en senderisme que va participar en la passada edició del
Trek&Walk i que una vegada més, em vaig deixar seduir pel seu coneixement i
professionalitat. Poder caminar a Croàcia i fer-ho de la ma d’una agència especialitzada amb un guia del destí forma
part, des de fa molts anys, d’aquells somnis que es van complint!
Només, pel que aprendré, valdrà la pena
caminar!
