divendres, 13 de desembre del 2013

De pujada, no paris i al pla, recupera’t!



Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic



Avui,
les pujades





Quan comencem a caminar, i el camí fa pujada... ufff si costa!!!

Dos ingredients bàsics:

  • Si la pujada et resulta forta, i gairebé no pots respirar, no vol dir que tu no puguis, vol dir que vas massa ràpid. Així que...NO T’ATURIS: baixa el ritme, ves més a poc a poc, però no paris! Tornar  a arrencar et costaria encara més,
  • I una vegada hagis arribat a dalt i vingui –per fi- el camí planer, NO CORRIS! Mantingues el ritme; et serveix per recuperar-te de l’esforç de pujada.

Que vas molt a poc a poc? No pateixis, a mida que et posis en forma, que les teves cames estiguin fortes, que tinguis més fondo i capacitat aeròbica aniràs agafant millor el ritme.

És com quasi tot:  qüestió d’entrenament!
I és que caminar és gaudir, no patir.. però sempre hi ha algun truco amagat!!
Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
De pujada, mantingues el ritme de la respiració!




Estem acostumats a caminar en pla i si no estem entrenats,
es normal que ens costi caminar de pujada.
S’ha d’estar molt entrenat per mantenir el mateix ritme
en planer que de pujada .
Ens sentirem menys cansats
si aconseguim tenir una respiració pausada
i això només s’aconsegueix baixant el ritme.
A mida que estem entrenats, pujar ens serà més fàcil.

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Caminar el permet  conèixer molt indrets.
Gaudeix-los!
i recorda...  
de pujada, intenta NO aturar-te i al pla, mantingues el ritme per poder-te recuperar!

I si us decidiu a cuinar aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca!!!

dilluns, 9 de desembre del 2013

Quan hi ha diners, el sentit comú és el menys comú dels sentits?


senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Heu vist com el plafó tapa la senyal? El sentit comú no ens diu que uns senyal no hauria de tapar una altra senyal? Fixeu-vos-hi, perquè això passa sovint!

senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
El plafó va destinat només a aquells que van direcció Girona? Potser no es camina en direcció contrària? Si la posició era aquesta, no valia la pena aprofitar la part de darrera?





Sovint, tots plegats ens queixem de les retallades, que hi ha pocs diners. 

Però a vegades val la pena veure què fèiem quan érem "feliços", quan sí que en teníem de diners.

Els que em coneixeu, sovint m'heu sentit a dir que, al menys amb tema de senderisme (rutes, excursions, passejades, etc.), ens podríem gairebé etiquetar de "nous rics". Comparat amb altres països on segur que la gent camina més que aquí la quantitat de senyals i plafons que tenim és força espectacular, tant per la quantitat com pel seu dimensionament, 

Però més enllà d'això, el que vull destacar és que sí, han estat molts els diners que s'han invertit. Però... perquè el sentit comú és el menys comú del sentits? és que quan tens massa diners no importa fer les coses ben fetes?

Potser, ara que diuen que comencem a tornar a tenir diners passarà que tinguem més cura d'invertir-los bé, de fer les coses ben fetes, i, si pot ser, a la primera!. 

Perquè... recordeu aquell anunci que deia "la feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur"?... Doncs, sembla ser que pocs s'ho van creure de debó! 

Ara que encara no els tenim a la ma, els diners, és el moment de pensar-hi. D'aquí a uns anys, quan ja no recordem la crisi, veurem si n'hem après!

senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Una marca de senderisme va més enllà d'unes gotes de pintura. Cal planificar-la, dissenyar-la, marcar-la.
Quina inversió és necessària per posar tres marques a un camí?
i la inversió en manteniment, a quant puja?








Potser, i només dic potser, en les noves inversions podrà prevaldre el sentit comú i substituir la inversió de recursos humans, materials i econòmics que requereix dissenyar i marcar 3 vegades la mateixa ruta i destinar part d'aquests recursos a un manteniment
.






Em pregunto, si en aquest futur immediat, el sentit comú continuarà essent el menys comú dels sentits?


dijous, 5 de desembre del 2013

Confia en les teves botes!


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic




Possiblement, aquesta recepta va destinada sobre tot a tots aquells que vulgueu començar a caminar. 

I és que de les primeres preguntes que em fan quan vaig amb algú que comença a caminar  és... i quines sabates m'he de posar?

Existeixen molt diferents tipus de sabates (botes per anar a caminar dures, semi flexibles i flexibles, altes, baixes... Però, un concepte molt important és la sola de la sabata.

Avui:
la sola de la sabata

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic



La millor comparació seria amb una roda de cotxe: si el dibuix està gastat, canvia les rodes abans que tinguis un accident.

Amb la sola de les botes, passar alguna cosa molt semblant. La seva superfície, el seu dibuix és el que ens ha de donar confiança. Quan travesses un riu, quan poses el peu en una pedra, fins i tot, quan camines per una superfície normal hem de poder confiar que les botes ens respondran i no relliscaren.  I si confies en la bota, la por desapareix ;)

Així,  tot i que comenceu, fugiu de soles planes i sense dibuix, poden ser còmodes -important- però pot ser que no ens serveixin massa per anar a caminar a muntanya!

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
                                  La sola d'una sabata és com la roda d'un cotxe:
                                                                     si el dibuix està gastat, canvia les rodes abans que tinguis un accident.









i recorda...  

Abans de sortir a caminar, tingues en compte quines sabates et calces! 



Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Vall d'Aosta, 2010
I si us decidiu
a cuinar aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca!!!

dimarts, 3 de desembre del 2013

Castell de Sant Miquel, Girona


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Castell de Sant Miquel
Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
El camí havia tingut molt trams de pedra seca, avui estan pràcticament derruïts
Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Una foto del camí





Crec que els gironins tenim dues rutes que en podríem dir habituals: la pujada a Els Àngels i la pujada a Sant Miquel. No m’atreviria a dir quina de les dues és més freqüentada.

Sant Miquel és fàcil: queda prop de Girona (surt des de Sant Daniel), és més curta que els Àngels i per tant, potser és més fàcil fer-la... només per qüestió de temps... sempre acabes trobant aquell parell d’horetes que et permeten fer un puja i baixa i sentir-te... lluny de la nostre estimada civilització?.

El camí que us proposo pot ser que us resulti diferent a l’habitual (no per a tothom). A mi no m’agrada anar i tornar pel mateix camí, així que prefereixo des de Sant Daniel resseguir el camí dels Àngels fins a l’Oliver d’en Sauleda, d’allí agafo la pista fins a Sant Miquel i després sí, baixo pel camí que molta gent acostuma a pujar.

Vaig triar aquesta ruta ja fa molts anys, i sobre tot, perquè hi havia trams de camí que transportaven el meu imaginari a una època molt llunyana quan el comerç entre Girona i Palamós passava per aquest indret. Podies fins i tot apreciar les roderes dels carros que havien solcat el camí. 

Com a vegades passa, un dia hi van haver diners (crec que en deien Pla Zapatero), i amb la vocació de netejar les Gavarres es va cometre una gran destrucció d’aquest camí històric, i de les parets que llavors tenien. 

No podeu imaginar el mal que em va fer veure com amb màquines i amb desconeixement, van trencar tota aquesta pedra que un dia els nostres avantpassats tan curosament havien posat al seu lloc. 
Avui encara em fa mal veure tota la pedra desfeta que hi resta, el bosc igual d’embardissat que abans de intervindre-hi (el manteniment no ha estat mai el nostre fort!) però, jo que sóc una persona que sempre veig l’ampolla mig plena, i sé que arribarà un dia en que aprendrem a estimar els camins antics i llavors, els podrem incorporar –amb tot el seu valor- com a part del nostre patrimoni.

Per això val la pena caminar-hi, per conèixer-lo, estimar-los i aprendre a preservar-los.

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Un dia aprendrem a conservar els camins antics com a part del nostre patrimoni


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Al llarg del camí de Sant Miquel podreu gaudir de diferents panoràmiques sobre la ciutat de Girona


Podeu descarregar el mapa clicant sobre la fotografia: Mapa

La ruta és senzilla i no massa llarga. Tot i així, veieu que el desnivell de pujada és 370m. L'avantatge és que amb el recorregut que us proposo per arribar a Sant Miquel la pujada es fa amb 3/4 part de la ruta i per tant, m'atreviria a dir que és apte per a tothom. Si tens dubtes en com classifiquem le rutes, pots mirar l'apartat classificació de rutes.

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic




Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important  portar el mapa o el track.  El track d’aquesta ruta el podeu descarregar seguint l’enllaç a WIKILOC , i el mapa descarregar-vos-el clicant sobre MAPA



RECORDEU: L’explicació que trobeu a l’entrada d’aquest bloc  és només orientativa; si us decidiu a caminar-la és important que porteu amb vosaltres el mapa o el track de la ruta.

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic

...i, si us decidiu a caminar-la,
espero que tingueu ....MOLT BONES SENSACIONS!!


dimecres, 27 de novembre del 2013

De La Barretina a la resclosa d'Orfes. La combinació de plaers: caminar i gastronomia


Orfes, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
El poble d'Orfes al Pla de l'Estany





Aquest és una ruta senzilla que la podeu fer combinant-la amb la bona gastronomia.

La ruta comença al petit poble d’Orfes, a la més nova de les comarques gironines, el Pla de l’Estany.

S’hi accedeix per la N-II  des de Bàscara.


Orfes té un encant especial i segur que alguna cosa hi té a veure que encara es conserva l’entrada al poble amb plàtans a banda i banda de la carretera. 

Des de la mateixa carretera que travessa el poble us indiquen l’església Santa Maria d’Orfes. El  temple actual va ser construït entre els anys 1762 i 1771; malgrat això, encara es conserva el forrellat romànic del segle XII. Aquest mateix trencant ens indica cap al restaurant de La Barretina. 

Si us sembla, podem deixar ja el cotxe. 

Com us deia, la ruta és molt senzilla: 4,5 Km si feu la ruta d’anada i tornada, i 5,2Km. si la feu circular. 

A mi especialment, m’agrada fer la passejada després de dinar, sembla que l’ambient bucòlic acompanya bé després de degustar els esplèndids plats de cuina tradicional que ofereixen al restaurant: peus de porc, pollastre de pagès amb figues i orelluts, vedella amb ceps, mandonguilles amb sèpia i pèsols, bacallà, .. No creieu que una passejada.... acompanya?


La Barretina, Orfes, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Restaurant La Barretina d'Orfes, a la plaça major del poble.


El camí comença just davant d’on hem vist els rètols. Després de travessar una petita passera, si seguiu la pista que us queda a la vostra esquerra anireu resseguint les ribes aquest paisatge bucòlic que ens ofereixen les ribes fluvials.

Al cap de mitja horeta escassa de caminar, us queda primer un camí a ma esquerra i al cap del encara no 25 metres un a ma dreta. Per anar fins a la resclosa heu d’agafar el de ma esquerra. Us portarà  al marge dret de la resclosa d’Orfes.
Sigueu prudents i no vulgueu travessar  la resclosa a peu: més d’un ha tingut un ensurt 


La resclosa d'Orfes, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
La resclosa d'Orfes

La tornada la podeu fer pel mateix camí o, com veieu en el mapa, un proposem una ruta alternativa. Allà on us heu desviat cap a l’esquerra seguiu recte i agafant el trencant que us quedava a ma dreta. Com que el Fluvià en el pas per aquesta plana va fent uns meandres capritxosos, veureu que continuareu passejant per una paisatge de riu.
A mi personalment, em va agradar molt!..  

Podeu descarregar el mapa clicant sobre la fotografia: Mapa

Mapa, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Mapa de la ruta


I com sempre, quatre imatges que us diran si és del vostre gust per caminar-la!




Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important  portar el mapa o el track.  El TRACK d’aquesta ruta el podeu descarregar seguint l’enllaç a WIKILOC , i el mapa descarregar-vos-el clicant sobre MAPA

i RECORDEU!


L’explicació que trobeu a l’entrada d’aquest bloc  és només orientativa; si us decidiu a caminar-la és important que porteu amb vosaltres el mapa o el track de la ruta


i, si us decidiu a combinar els plaers de caminar i de la gastronomia, 
espero que tingueu ....

...MOLT BONES SENSACIONS!!

Mapa, Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
La Barretina d'Orfes




divendres, 22 de novembre del 2013

Saps a quina hora es pon el sol?


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic




Caminar, a diferència de moltes altres activitats, es pot fer tot l’any. Tardor i primavera són però, una de les estacions més maques per fer-ho: la calidesa dels dies, els colors, ... tot convida a gaudir de la natura.

Inconvenient? Els dies són curts!

Avui, 22 de novembre, el sol es pondrà a les 5 hores 21 minuts de la tarda. I d’aquí al 22 de desembre, continuarà escurçant-se el dia.

Això vol dir que, si al mig de l’excursió en sentem a fer una queixalada a les dues (la nostre hora de dinar) atenció amb no despistar-se: només ens quedaran un parell d’horetes per tornar al principi de l’excursió.

Avui, 
a quina hora 
es fa fosc?



I us ben asseguro que caminar de fosc, aquells que no hi estan acostumats, no és una experiència gens agradable!


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic


És important saber a quina hora surt el sol, i sobre tot, a quina hora s’amaga per poder repartir bé el temps de la passejada. 





i recorda...  
Abans de sortir a caminar, mira a quina hora es pon el sol! 


I si us decidiu a cuinar aquesta recepta, espero que us deixi 
un bon gust de boca!!!




Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic




dimecres, 20 de novembre del 2013

Ruta fins a Sant Aniol d'Aguja


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic


Continuo amb les rutes clàssiques de l’entorn gironí. Aquesta vegada, Sant Aniol d’Aguja a l’Alta Garrotxa. És una ruta d’anada i tornada, que surt des del municipi garrotxí de Sadernes, i va seguint pràcticament tota l’estona la riera de Sant Aniol. Us diria que no té pèrdua tot i les moltes i diverses senyalitzacions que hi ha al llarg de la ruta a vegades no ho poden fàcil.

Jo sempre havia caminat aquesta ruta a la primavera o a l’estiu, perquè banyar-se en aquestes gorges és una sensació molt refrescant i engrescadora. Però aquesta vegada l’he caminada a la tardor, just quan les fulles comencen a canviar de colors. I la veritat és que entre els colors de l’aigua, de les fulles i dels arbres és realment una explosió de colors! I això que no era plena tardor! Ara ja sé que hi he de tornar una vegada més

La ruta és fàcil i senzilla si te l’agafes “xino-xano”. Segueix primer la pista que surt des de Sadernes i pel costat d Sant Cecília. Després, `poc a poc es va convertit en caminet. Això sí, sempre molt segur. 

No us deixeu perdre el pont –encara empedrat- d’en Valentí que contrasta amb els ponts penjats que van creuant per sobre la riera. Segur que per més d’un, convertirà la passejada en tota una aventura. Per qui li faci respecte, tingueu clar que són molt segurs; i si el respecte (més que la por) us atura, passeu-lo d’un a un i veureu que pràcticament ni es belluga!

Seguint el camí que us proposo, s’accedeix la l’església entrant per darrera i passant pel costat de l’absis. L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. He llegit que per  l'interior de l'església, a través d'una baixada amb graons i rampa, s'accedeix a una cripta; sembla ser que és una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l'Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals. No vaig provar aquesta aigua però sí vaig buidar la cantimplora per omplir-la amb l’aigua de la font de Sant Aniol. Boníssima.

Caminar a la tardor té la desavantatge que els dies són curts. Així que no vam poder fer gaire més que, menjar  ràpid l’entrepà i recular perquè no ens empaités la foscor.

Arribat al punt de sortida, un cafè amb llet a l’Hostal de Sadernes ens va deixar com nous per reprendre el camí, aquesta vegada amb cotxe.


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
La tardor fa esclatar els colors!
Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Pont de'n Valentí

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
De la cova de l'Abad brollava aigua curativa per molts mal. No sabem si la deu era la mateixa que avui dóna aigua a la Font de Sant Aniol





Podeu descarregar el mapa clicant sobre la fotografia:

Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Sadernes - Sant Aniol - Sadernes


    I com sempre, quatre imatges que us diran si és del       vostre gust per caminar-la!



Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important  portar el mapa o el track.  El track d’aquesta ruta el podeu descarregar seguint l’enllaç a WIKILOC , i el mapa descarregar-vos-el clicant sobre MAPA

i RECORDEU!

L’explicació que trobeu a l’entrada d’aquest bloc  és només orientativa; si us decidiu a caminar-la és important que porteu amb vosaltres el mapa o el track de la ruta



i, si us decidiu a caminar-la,espero que tingueu ....

...MOLT BONES SENSACIONS!!


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic



divendres, 15 de novembre del 2013

Abans de sortir a caminar, pensa!


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
avui: 


Saps què caminaràs avui?


Aquesta és una recepta que va destinada a totes aquelles persones que s’entusiasmen amb el senderisme i volen començarà a caminar.

Sovint les fotos que ens deliten  són aquelles que ens mostren grans cims, grans travesses, grans paisatges... i és clar!   És quan ens agradaria formar part del paisatge d’aquesta fotografia. 

pensar abans de caminar


Jo sóc de les que dic que un pas darrera l’altre, caminant i al nostre ritme s’arriba a tot arreu! Però no ens enganyem! Com a qualsevol cosa, tot necessita del seu entrenament. 


No vulguis fer una travessa d’alta muntanya si és la primera vegada que camines, no pugis al Pedraforca si no has caminat des que anaves amb els escolets.

Abans de sortir a caminar, o a fer senderisme, mira’t l’excursió i fes-te quatre preguntes.
Estàs en forma per fer aquesta distància?
  1. Estàs en forma per fer aquesta desnivell?
  2. Aguantaràs la durada prevista per aquesta caminada?
  3. i encara que a vegades sembli una tonteria, ... aguantaràs el ritme dels que van a caminar?


Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic
Rutes senderisme, Marta Rotllan, Idees, Idees i Assessorament Turístic



I és que ... per a molta gent, els grans paisatges tenen un gran poder d’atracció. Però de la mateixa manera que seria una imprudència fer una marató sense entrenament, també és una imprudència voler sortir a la foto sense el seu corresponent entrenament. 


Això no vol dir renunciar-hi: un pas darrera l’altre podem arribar a tot arreu. Simplement vol dir que abans ens haurem de posar en forma! No va a començar la casa pel teulat!

i recorda...  
Ni que sigui per posar-te en forma, comença a caminar! 

I si us decidiu a cuinar aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca!!!

dimecres, 13 de novembre del 2013

Pujada a Rocacorba des de Sant Gregori


Rutes senderisme, Marta Rotllan
Rocacorba

Els gironins de la meva generació, coneixem Rocacorba, perquè és en aquest cim on hi havia    –hi ha- les antenes de televisió. Quan "les teles" no funcionaven, la culpa sempre la tenia Rocacorba.

Més enllà de les ones radiofòniques i televisives , les antenes s’han constituït en punt de referència per ubicar aquesta muntanya en el paisatge gironí.

Alguns gironins, hem agafat el gust per caminar i, molt després de l'invent de la tele, hem redescobert Rocacorba pel santuari, pers seus camins, pel seu paisatge, per les seves pedres.
A Rocacorba s’hi pot pujar per diferents indrets: des de Banyoles, per Granollers de Rocacorba o per Canet d’Adri.

Avui us proposo pujar-hi per Canet d’Adri.

Si l’aproximació la feu amb cotxe, des de Girona heu d’anar direcció Sant Gregori i, quan deixeu la població enrere, trobareu un trencant a ma dreta que us porta cap a Canet d’Adri.
Seguiu la carretera i més o menys al cap de 2 Km. Trobareu un trencant a l’esquerra que us porta cap a Biert. Des d’allí, preneu atenció perquè encara no al cap de 200m. trobareu un trencant que us indica cap a Rocacorba.

És aquí on una pista de terra us conduirà al llarg de 2km. aproximadament, fins a un grup de dues o tres cases, i és des d’aquí on el camí que enfila cap al cim. Jo us proposo deixar en un marge arrecerat de la pista, abans d’arribar a aquest grup de cases; d’aquest manera permetreu a les vostres cames fer un calentament abans d’emprendre el camí de pujada.

El camí és d’anada i tornada, i tot que el camí segueix bona part sobre el bosc veure que és fàcil de seguir, avantatges que tenen els camins antic ben conservats!

Es una pujada constant però veureu que, a menys que tingueu pressa per arribar a dalt, si camineu pausadament i constant us acabarà resultant fàcil arribar a dalt. Una vegada allí, compensa el que hi trobareu. ;))!


Una anècdota. En realitat les antenes estan a la muntanya de Rocacorba, però no al cim de la Roca Corba (933m.) sinó a Puigsou (988m.)


Rutes senderisme, Marta Rotllan
Camí d'accés a Rocacorba des de Canet d'Adri



Podeu descarregar el mapa clicant sobre la fotografia: Mapa


Rutes senderisme, Marta Rotllan
Descarrega el mapa


I com sempre, quatre imatges que us diran si és del vostre gust per caminar-la!




Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important  portar el mapa o el track.  El track d’aquesta ruta el podeu descarregar seguint l’enllaç a WIKILOC , i el mapa descarregar-vos-el clicant sobre MAPA


i RECORDEU
L’explicació que trobeu a l’entrada d’aquest bloc  és només orientativa; si us decidiu a caminar-la és important que porteu amb vosaltres el mapa o el track de la ruta. 

Rutes senderisme, Marta Rotllan
Camí d'accés a Rocacorba


i, si us decidiu a caminar-la,
espero que tingueu ....

...MOLT BONES SENSACIONS!!

Rutes senderisme, Marta Rotllan
Vista des del Santuari de Rocacorba





divendres, 25 d’octubre del 2013

Receptes per caminar: 10.000 passos al dia





recepta per avui 
10.000passos


Coneixes la recomanació de caminar 10.000 passos al dia?

Es va originar al Japó durant la dècada de 1960 .

Els investigadors japonesos van determinar que el japonès mitjà caminava de 3.500 a 5.000 passos per dia, i amb això no n'hi havia prou. A quina conclusió van arribar? si aconseguien augmentar  fins a 10.000 passos al dia aconseguirien persones més sanes i més primes.

Els japonesos van fer molta feina (avui es calcula que a cada família japonesa hi ha de mitja 3,1 podòmetres) però a la resta del mon, no va ser fins als anys 90, amb els increments de la obesitat a causa de la inactivitat i l’elevat consum de menjars ràpids, que investigadors i consumidors van tornar a la investigació del  Dr. Hatanos  dels 10.000 passos/dia.

Avui, l'Organització Mundial de la Salut ( OMS ), el Centre per al Control de Malalties d' EUA , la Fundació Americana del Cor i tot els Departaments de Salut d’arreu recomanen caminar 10.000 passos al dia per millorar la salut i reduir el risc de malalties. 



I és que ... caminar prolonga i millora la salut de l'individu i la qualitat de vida, té un impacte immediat a la salut , millora el somni , la força , els nivells d'energia i  els sentiments generals de benestar físic i mental 





I recorda..
Ni que sigui per aprimar-te, comença a caminar 10.000 passos al dia!!!!


I si us decidiu a cuina aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca ;))







divendres, 18 d’octubre del 2013

Al muntanya, millor el Mòbil tancat




Portar el mòbil a muntanya pot ser una bona sol.lució si, per a qualsevol cosa, sorgeix un inconvenient: no tan sols un accident, també podem avisar que ens endarrerim, que tot va bé, etc. .. hi ha moltes coses de les que se’n poden fer un bon ús.

La dificultat està en la cobertura, i en conseqüència, amb la bateria. 

A muntanya, la cobertura no es constant, i per això si portem el mòbil obert mentre caminem, cada vegada que desapareix la cobertura, el mòbil, automàticament i per defecte, busca una altra antena per connectar. Problema? Gasta molta bateria i pot passar que quan el necessitis, s’hagi esgotat la càrrega.
Així és que la recepta d’avui.... si decideixes anar a caminar i portes mòbil, millor tenir-lo tancat i encendre’l quan el necessitis. Et pot evitar alguna disgust.
La recepta d'avui:
El mòbil



El Mòbil


I recorda...   Apagar el teu mòbil a temps, et pot fer gaudir molt més de la teva passejada


I si us decidiu a cuina aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca ;))